LA MINI TRANSAT TIENE UN PRECIO

LA MINI TRANSAT TIENE UN PRECIO

Participar en la Mini Transat , es el primer peldaño de la navegación oceánica en solitario, para ello es necesario muchos años de navegación, preparación física, psicología y dinero. En este post descubriremos el por qué este desafío, solo se lo pueden costear unos pocos.

¿Qué es la Mini Transat 6.50? Regata trasatlántica en solitario. Solo pueden participar barcos de 6.50 m de eslora y sin ningún tipo de ayuda externa. En el barco solo pueden llevar 8 velas (entre ellas obligatorio el tormentín), una radio VHF para comunicarse, como equipo de navegación un GPS sin cartografía, cartas de navegación y sextante de respeto. 




Actualmente hay dos categorías de barcos, los prototipos (que presentan las últimas innovaciones tecnológicas y los materiales más ligeros) y los barcos de serie ( los más económicos para poder introducirse en la clase).
¿Cuánto cuesta un barco de serie nuevo y totalmente equipado? Pues dentro de la categoría más económica, hacerse con un barco de estas características pieza a pieza ronda los 67.600 €.


En el mercado de segunda mano, podemos encontrar Mini Transat de serie, con unos cuantos añitos encima, por alrededor de 20.000 €. El riesgo que tiene adquirir un barco de segunda mano es el estado de las velas, acastillaje, electricidad, cabullería, etc.…

Si se opta por esta opción Low Cost, habría que renovar este material, ya que el buen estado de todos estos elementos marcarán la diferencia entre finalizar la regata o abandonar por rotura.
Para participar en la Mini, una vez conseguido el barco, hay que cumplir dos objetivos deportivos.
1er Objetivo. Sumar en regatas de la clase al menos 1000 millas. Para ello hay que participar en el calendario de regatas oficiales que hay en el Mediterráneo y el Atlántico, pudiendo sumar en cada regata entre 150 y 750 millas.
2º Objetivo. La regata calificadora de las 1000 millas, para la que la organización diseña dos circuitos (Atlántico y Mediterráneo) o también es posible proponer un circuito alternativo a la organización.
Los costes se elevan mucho durante estas regatas, para participar en cada una de  ellas hay que estar en la zona entre 4 y 6 días antes de la salida, para pasar los controles de seguridad, con los gastos que ello conlleva de alojamiento, manutención… Si a esto le sumamos el coste de las inscripciones, transporte, seguro, varada… Aproximadamente nos gastaríamos unos 10.000€.
¡Vale! Nos hemos clasificado, somos uno de los 84 participantes de la edición 2015, ahora solo toca juntar los aproximadamente 11.000 € que necesitamos para pagar los costes de la Mini Transat, como son la inscripción, seguro específico, avituallamiento, billete de vuelta y transporte de tu barco de regreso tras lograr acabar la regata.

Haciendo caja podemos estimar que participar en la Mini Transat nos costará:


Antes esta cifras, un navegante que quiere cumplir este sueño se preguntará.
¿Alguien querrá patrocinarme?

Manu Varela para Sailing Roots.

Entrevista a Sergi Tena

Entrevista a Sergi Tena

ENTREVISTA A SERGI TENA
Esta es una entrevista hecha con mucho cariño, había coincidido con Sergi en Banalmádena cuando él era parte de la tripu del TAU Cerámicas de Javier Banderas y yo trabajaba como instructor de vela en el Club Naútico Marítimo de Benálmadena, bajo las órdenes de Sergio González,
Luego hemos vuelto a coincidir a bordo del IMOCA de la FNOB donde lleva años haciendo una gran labor de difusión y divulgación de la Navegación Oceánica. Así que se me ocurrió que seguro resultaría una entevista interesante…
Así que ahí vá:

Sergi Tena Fernández
Regatista profesional.
Skipper IMOCA Open 60 BWR a la FNOB.
Project Manager at oceanicteam.com
Quan i on vas començar a navegar?
Jo vaig començar a navegar…bueno la veritat és que jo no he fet vela lleugera, vaig començar de jove, 16 0 17 anys i vaig començar directament en creuer. La veritat és que per mi el creuer,…començar en creuer em va donar, com moltes coses en la vida, la primera experiència de tenir clar allò al que et vols dedicar en la vida… i jo penso que a mi m´ha anat prou bé.
En quins vaixells has navegat?
Está clar que amb 17 o 18 anys els primers vaixells en els que mavegava eren creuerets normals fent sortides de cap de setmana. Però jo porto 18 anys com a professional de les regates,… per mi és important diferenciar el que és professional, és aquell que cobra, no viu d´això però sí que cobres per fer aquestes regates, i bé doncs he navegat en TP52, IMS500, vaig estar 8 anys amb el CODORNIU amb en Doreste, Copa Amèrica, crec que he fet bastanta vela oceànica, no una volta al món però sí que he fet Transoceàniques.
En quin TP52 vas navegar?
Amb el TAU Ceramica, vaig estar 3 temporades amb el Javier Banderas  
 d´armador i la veritat va ser una època…(riures i cara de m´ho vaig passar
 d´allò més bé) mira vaig aprendre molt fent regates perquè soón barcos molt radicals, però a la vegada m´ho vaig passar molt bé…. (somriu)… ja sabem com són la gent del Sud… gent molt alegre i que disfruten molt d´allò que fan i la veritat és que ho vaig disfrutar molt
Navegar per plaer o per competir? Perquè?
Mira, jo que he fet ambdues coses, et puc dir (fa una petita pausa) que Navegar per competir. Però les sensacions que pots tenir el navegar per competir no té les dóna el navegar per plaer i a l´inrevés.
Però per mi, navegar per competir, tot i que en el projecte que tenim en marxa
no volem guanyar regates, sí volem competir, però no guanyar sinó demostrar que el barco, L Imoca Eco és competitiu encara que som concients que no serà per guanyar. Tot i que seria possible, però seria perquè els favorits es trenquin, i la veritat és que no voldriem guanyar així.
Que opines de la vela lleugera?
Jo sempre he entès que la vela lleugera fa al tripulant… dóna el feeling, et fa sentir la vela molt a prop del mar, però si tu et vols dedicar al creuer, jo crec que al creuer hi ha una diferència molt gran de trimatge i de comportament de 
l´embarcació. I el que sí he detectat quan arriba gent de la vela lleugera al creuer de competició és que normalment són els millors estrategues o tàctics, perquè són molt bons detectant tot el que passa al camp de regates, també 
n´hi ha que poden anar a la canya…és clar, però tot el tema de trimatge, les pressions que té el barco, el caçar una burda i veure com flexa el pal, corregir les arrugues d´una major, etc. són coses molt específiques del creuer.
La millor experiència que has viscut navegant? I la pitjor?
Et diré que la mateixa eperiència va ser la millor i la pitjor… t´explico: tinc un molt bon record de la FASTNET el 2007, on es van donar les mateixes condicions meteorològiques que a la del 79, quan van morir 15 persones.
L´organització va veure el percal, … dues borrasques que s´estaven unint i van aplaçar 24h. Un cop passades les hores van veure que les borrasques estaven estacionades i van donar la sortida. Tal i com vem sortir es van eclosionar….(bufem)… jo crec que vem estar els 6 dies de regata amb 40-50kn, constants, va començar a baixar quan estavem a 30-40 mn de Playmouth …. vaja, ens va passar de tot: es va arrencar el tangó de la coz, es va rajar la part baixa de la major, vam tenit una via d´aigua a la sentina que estava plena de gasoil, tothom vomitant…. Però mira, tinc molt bon record perquè de 250 vaixells que vem sortir només vem arribar 57, i amés ho vem fer en bona posició, els vuitens. Em va quedar una bona sensació a final…
A més et diré una cosa, els anglesos no estan per òsties…. aquí arribes a una regata i mentre fas l´inscripció ja et donen la samarreta…. allà no!!… (jajaja)…allà et donen la sammarreta quan arribes, quan acabes la regata.
I la veritat que en aquesta ocasió era un jersey enlloc de samarreta i t´aseguro que la guardo amb un carinyo molt especial. Si si… que els lectors posin al google FASTNET 2007 i veuran….(tornem a riure)
A bord de quin vaixell la vas fer?
Amb el CHARISMA de l´Alejandro Pérez Calzada, un barco molt xulo…. Ostres a demés ens va acompanyar una fragata, helicòpters de salvament…. un espectacle tot plegat si.
S´inverteix molt en tecnologia per les regates d´altura i Copa Amèrica, però no ens oblidem una mica de la base, de l´ensenyament, la difusió de l´esport, etc?
Bé, si et fixes, el projecte que arar tenim en marxa, he obert un departament, L`Oceanic Team Academy, especialment pensat per fomentar tot això de la Vela Oceànica. Des del principi tant des d`Oceanic Team com la Fundació (FNOB) hem pensat que aquest és el camí: partint de base amb els Mini 6,5, passant pels Class 40 i acabant en Imoca volem que la gent….més que formar-se, se n´adoni del que es tracta això de la Vela Oceànica, que vegin i entenguin el tipus de Vela que estan fent,…. això ja no és Vela de creuer Inshore ni és vela lleugera…és un altre tipus de Vela; on hi ha tot un altre tipus de condicionants. Aleshores aquest departament té l´objectiu de que les persones a través d´aquesta formació tinguin clar on s´estan ficant i poder sentir tot el que es poden trobar dins del món de la Vela Oceànica. I així facilitar també el poder decidir si és realment el que pensaven ja que hem de tenir en comte que aquests vaixells (referint-se als IMOCA) són molt radicals.
Pensa que agafen velocitats increibles…. i posar el pilot automàtica anant a 25 nusos per anar a la proa a canviar una vela…doncs no és cap tonteria.
En les sortides amb l´IMOA de la FNOB sempre preguntem al principi quanta gent dels visitants voldrien fer la BWR, i normalment n´hi ha uns quants… després quan ja hem explicat una mica de que es travta la regata, de les condicions de vida a bord, l´alimentació, una maniobra d´hoe a l´aigua a 20 nusos, etc…., repetim la pregunta i s´aixequen poques mans…. (riures)
Com veus la situació de la navegació a vela a Espanya? Hi ha prou difusió? L´ensenyament i promoció de l´esport és suficient?….
Jo penso que hem tingut molt bons regatites, els tenim i segurament els seguirem tenint perquè hi ha gent que estima la navegació i s´implica… però ens falta cultura.
Em sap greu dir-ho, però estem a anys llum, i sobre tot en Vela Oceànica, de paisos punters com poden ser França, Anglaterra…
Et posaré un exemple; fa un parell de setmanes vaig enviar un mail a l´organització de la Vendée Globe per consultar temes de l´inscripció arrel del projecte Oceanic Team per fer la Vendéé amb L´IMOCA ECO que volem construir. Em van contestar amb tota la info solicitada però a més, es van interesar pel projecte i em van demanar que els hi enviés el projecte. Doncs arrel d´això, d´aquí dos dies em venen a visitar el director de la regata i el seu equip de premsa perquè volen conèixer bé e projecte i fer-ne difusió etc. Sincerament…. juguen un altre lliga.
I mira que faig feina amb la FNOB, des d´on penso que s´ha fet una molt bona feina, portem 6 anys amb l IMOCA escola BWR fent molta difusió, han passat per aquí mes de 4500 persones… però estem a anys llum.
Penso… que durant molts anys els clubs nàutics d´aquest pais han estat molt tancats al públic general,… i això ha fet molt mal a la Vela. I ara ho volem fer tot corre cuita i no… aquesta és una feina de molts anys per aconseguir aquesta cultura popular de la Vela.
Mira a l´illa de White, en una regata que vaig estar uns dies, la gent anava amb les armilles pel carrer… arribaves a una botiga tancada i posava un cartellet ´I´m sailig… come back soon¨…. ja et dic… és un tema de cultura i això no es canvia en dos dies….
La teva primera regata oceànica?
Va ser una Newport-Bermuda, una regata super tècnica, perquè passa pel famós triangle de les Bermudes i tens una corrent molt forta i és una regata que l´has de fer amb un termòmetre. Perquè aquesta corrent forma uns serpentins al llarg de tota la costa, com una S, com una serp i hi ha corrents cap a l´Est o cap a l´Oest… i per saber en quina estàs ho controles amb la temperatura ja que unes són fredes i les altres calentes. I per tal d´aprofitar la que et favoreix has d´estar pendent sempre de la temperatura.
Com et prepares per una regata d´aquest tipus?
Psicològicament….. perquè físicament et prepares també, amb un preparador físic, gimnàs, etc… però al final el que més comte és la part psicològica, has  d´estar convençut del que has de fer i de que ho pots fer.
Has de tenir claríssim quin és l´objectiu i que el pots fer, saber que passaràs fred, cansament, gana, son … i tot això només ho pots assolir si realment estàs ben preparat psicològicament.
També és fonamental l´experiència, jo m´en vaig adonar navegant amb un dels grans, Dominique Wavre.Vem estar navegant una setmana amb ell i el tio va baixar en un moment una drissa que s´havia escapat amb dues escotes…. Clar, això que sembla una tonteria però si no ho saps fer i has de pujar al pal per fer-ho, el desgast que suposa és una bestiesa. Pensa que en Dominique havia fet ja 8 voltes al món i se les havia vist de tots colors. Una tonteria com aquesta marca una gran diferència. Així que l´experiència és molt important.
Perquè navegues? Recomanaries a tothom que ho faci? Perquè?
Jo navego perquè m´encanta la sensació de llibertat brutal…. i perquè ho fas en un medi que no t´ho dona tot fet. Sempre està canviant, canvien les condicions, mai és igual i has d´estar jugant amb això. El vent, la onada, la corrent… mai són les mateixes.
I ho recomano per això… perquè és sempre diferent i les sensacions que et dona són increibles.
Explicans una mica més el teu nou projecte Oceanicteam.com?
Oceanic Team porta 2 anys en marxa, jo porto les 3 edicions de la BWR intentant participar-hi i no ha estat possible, una perquè no entrava dins dels plans ni les possibilitats de la FNOB i les altres dues perquè estava molt inmers en el projecte de la FNOB portant l´IMOCA escola, fent la feina de promoció i difusió tant important.
Aquí tenia dos opcions: sortir de l´IMOCA escola i deixar aquest projecte per posar-me a tope en intentar participar-hi, amb el risc que això comporta o seguir amb el projecte FNOB i esperar el moment. Així que fa dos anys he començat amb Oceanic Team, i ara l´intenció és fer la Vendée Globe del 2016 i després la propera edició de la BWR 2018 amb L´IMOCA ECO, que serà un vaixell totalment ecològic. Es dirà Eco perquè veritablement serà respectuós amb el medi ambient. Intentarem fabricar-lo de manera sostenible i ecològica del tot: Vem mirar de construir-lo amb Lli (lino) i resines naturals però per fer-lo resistent sortien unes seccions massa grosses i era massa pesat (gens competitiu), vem mirar també de fer-lo amb fibra de vidre reciclada… i finalment la última opció que estem estudiant i crec que serà la definitiva, és fer-lo amb fibres reciclades de carboni… que això només hi ha una empresa als Estats Units que ho facin. Ens donen un 95% de resistència, per tant haurem d´incrementar un 5% les seccions del vaixell que no és tant i podria ser més competitiu i estem en ello per veure com decidir-nos. També estem mirant de fer unes veles amb plaques solars…. motor elèctric, sostenibilitat energètica ecològica, etc
Però, i sobre tot, el que ens fa falta és financiació,… i com ja hem comentat anteriorment, aquí falta molta cultura de Vela i també cultura de patrocini…. ja sabem que aquí si no és futbol, Nadal amb el tenis o Formula1… no té gaire sortida…. però no desistim, hi estem ficats de plè per tirar-ho endavant.
Molta Sort i que la propera Vendée Globe comti amb L´IMOCA ECO i tu a bord!
Ferran Martínez entrevistant a Sergi Tena per Sailing Roots

La Organización de una Regata. El Balizador.

La Organización de una Regata. El Balizador.

Esta semana nos vamos un poco más hacia el lado de las regatas y queremos haceros conocedores de un trabajo que para muchos/as no recibe la valoración que se merece. El balizador.
Como algunos sabréis, si venís del mundo puro y duro de las regatas de vela ligera, para montar un campo, se necesitan un numero determinado de personas que trabajen coordinadamente para poder ofrecer a los regatístas las condiciones más justas para poder hacer que el reglamento de la vela se cumpla. El primer oficial que se encarga de toda la organización y decisiones dentro de un campo de regatas, ha de asegurarse de que antes de la salida y durante el transcurso de la regata, esta sea lo más justa posible para los regatístas. Para ello, tiene la valiosa función de trabajar en coordinación con todo el equipo del área, para garantizar esta función de justicia.
Para los que no estáis tan familiarizados con el mundo de la regata, os expongo a modo esquemático, como estaría organizada una en cuanto a la estructura:
– COMITÉ ORGANIZADOR: Conjunto de personas encargadas de controlar la organización de la regata.
– DIRECTOR DE REGATA: Persona encargada del control presupuestario, logística y permisos.
     – P.R.O.: Coordinador de áreas (Recursos Humanos + Recursos Materiales)
     – Coordinador Seguridad: Gestión de las personas y recursos destinados a la seguridad de la regata.
– COMITÉ DE REGATA: Oficial de 1ª + Oficiales + Auxiliares. Encargados de gestionar todo el campo de regatas y los siguientes puestos:
   – Llegadas: Encargados de anotar el orden de llegada de los barcos. Oficial + Auxiliar
   – Visor: Encargado de formar la línea imaginaria para la salida. Entre barco de Comité y Visor.
   – Balizadores: Encargados de fondear las balizas necesarias para marcar el campo de regatas.
Esta sería una organización básica (aunque el Director de Regatas, muchas veces hace el papel de PRO y C. Seguridad). De la misma manera, el Visor puede ser sustituido por una baliza y las llegadas pueden ser tomadas por el mismo Comité. 
Además, una regata puede ser tan complicada como que quiera y tener muchísimo más personal tales como una Oficina de Regatas, Gestión de Resultados, Comité de Protestas, Comité de Medidas, Personal de Salvamento, …
Pero tal y como os he dicho anteriormente, creo que es importante hacer hincapié en el papel del Balizador. Aunque parezca mentira, no es un trabajo fácil. Visto desde fuera, se podría pensar que tirar boyas es un trabajo fácil, pero la verdad es que no lo es. Es todo un arte. Además, un balizador no solo se encarga de plantarlas, sino se encarga de tener una comunicación casi momento a momento con el Primer Oficial, a fin de mantener el campo de regatas alineado con el eje del viento. Hay que tener en cuanta que el viento no es constante y que a primera vista puede parecer que siempre sopla del mismo lado pero una variación de 10 grados, puede ser suficiente para parar una regata y volver a plantar las boyas con el nueve eje. 
Realmente, es un trabajo duro, físico y muy técnico. Pensar, que cuando se diseña un campo, las distancias entre boyas están marcadas con GPS, con lo que plantar una boya a una distancia X no es tarea fácil. Hay que tener en cuenta el abatimiento producido por el viento, la deriva producida por la corriente, el tipo de suelo que encontraremos en el fondo y la profundidad a la que encontramos este. Además del tipo de cabo, tamaño de la cadena y peso del fondeo. Nunca sin perder de vista el tipo de boya que vamos a tener que plantar. Todo esto, hace que dejar una boya a una distancia determinada de otra no es tan fácil como parece y que al final, en función de la destreza del balizador, el campo de regata quedará de una manera u de otra. 

Es por esto que el trabajo del balizador es tan necesaria y tan apreciado dentro del mundo de las regatas, pero creo que muy desconocido dentro del mundo de la vela en general. 
Pensad que no solo se dedican a ponerla boyas, sino que son los encargados de salir primero al mar y en ser los últimos en volver a tierra. Son los que se encargan de ir cantando lecturas al personal de tierra si las condiciones son demasiado duras o demasiado flojas para lanzar la flota al agua. 
En condiciones duras o extremas, serán los encargados, junto al personal de seguridad de encargarse de que todos los barcos hayan vuelto a tierra y de que no falta ningún tripulante.
La verdad es que es un trabajo que personalmente estoy descubriendo y que poco a poco voy aprendiendo. Hay mil maneras de trabajar pero hay algunas más efectivas que otras. De eso se trata. Se trata de ser rápido, eficaz y preciso. Algo que solo mediante la práctica se puede ir adquiriendo pero siempre teniendo en cuenta que hacen falta dotes y una habilidad que no todo el mundo tiene. 
Espero poder ir explicando como avanzan los progresos y las situaciones en las que me voy encontrando dentro de este nuevo proyecto que se abre ante mi.

Pol Quintana para Sailing Roots

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies