UNA TARDE CON DIDAC COSTA

UNA TARDE CON DIDAC COSTA

 

El otro día tuve la gran suerte de poder ir a visitar el mítico IMOCA con el que Ellen MacArthur hizo historia. El Kingfisher es una embarcación del año 2000, diseñada por Owen Clarke Designy que ya cuenta en sus espaldas 4 vueltas al mundo acabadas y una más en la que Nick Moloney tuvo que abandonar. Eso supone, que solo en estas 4 aventuras, ha recorrido 86.400 millas y si contamos todas las demás, puede que no estemos acercando a las 130.000 millas. No me puedo imaginar lo que podría llegar a contar este barco si hablase. La verdad es que cuando entras dentro y lo haces siendo consciente de la historia que tiene, se te ponen los pelos de punta. Se me dibujó una sonrisa solo poder imaginar lo que sería dar una “vuelta” en él.
Pero el camino del Kingfisher no se acaba. Ahora mismo está casi listo para poder ofrecer el máximo de sus posibilidades para volver a participar en la Vendeé Globe, regata que en 7 meses, volverá a ponernos a tope a todos aquellos a los que nos apasionan las regatas oceánicas. Y en este caso, LA regata oceánica en solitario por excelencia, contará con un participante catalán, Didac Costa.
En un proyecto de estas magnitudes, el lenguaje es muy importante ya que hay que ser siempre positivos y dar ánimos al skipper y a todo su equipo ya que participar en la VendeéGlobe, no es cosa fácil. Al final, es una cuestión de dinero, sí. No es que el equipo no esté preparado, no es que el barco no pueda hacerlo, no es que tengan miedo, simplemente se trata de una cuestión de ingeniería económica. Hay que buscar más de un patrocinador y si encontrar uno ya es difícil, imaginaos lo que ocurre cuando necesitas cuadrar la participación de varias empresas y hacer que la aportación económica de cada una, encaje en la distribución de la visibilidad en el barco. Parece fácil pensar cuando vemos a un monstruo de 60 pies repleto de vinilos que simplemente cada una de las empresas ha pagado y listo, pero la verdad es que el tamaño, en este caso, si que importa. Cada uno de los vinilos que “decoran” estos barcos, está pensado y colocado en un punto estratégico en función de la aportación económica de cada una de las empresas. Tarea fácil, ¿no? Pues en estas se encuentra Dídac y su director de proyecto Jordi Griso.
Pero ahora hay que centrarse y lo que tiene que conseguir Didac es la plaza definitiva para participar en la Vendeé, ya que ahora mismo, solo se encuentra preinscrito. Necesitas acabar las 1.500 millas en solitario que pide la organización de la regata para poder tener el pasaporte hacia la línea de salida. Y en esas está.
La verdad es que es muy emocionante poder apoyar aunque sea con un granito de arena en un proyecto tan bonito, interesante, apasionante y arriesgado, ya que para un mero aficionado a la vela oceánica, poder compartir un rato con alguien que se ha decidido a emprender un viaje de estas características, es increíble.
Desde Sailing Roots, queremos dar nuestro soporte a esta aventura y por eso podéis ir siguiéndonos en Facebook e Instagram, donde vamos a ir publicando artículos e imágenes de este navegante oceánico. Queremos que Dídac llegue a la línea de salida y queremos que llegue con el mayor soporte. Para eso estamos.
Bon vent Dídac.
Barcelona World Race. El Futuro

Barcelona World Race. El Futuro

Si vemos un poco la evolución de esta regata, podemos ver que solo viendo los veleros que han ido participando, se establece una historia. 9 en la primera, 14 en la segunda y 8 en la tercera. Como podemos ver, la relación no es negativa sino que se dibuja un pico. La primera edición fue la primera, no esperas tener un número elevado de participantes, sino dar a conocer la regata y esperar que esta se establezca en el circuito mundial de IMOCA. Pero es en la segunda edición y en la tercera, donde esta cifra realmente cobra sentido. La segunda edición fue una burrada en todo. En los equipos, en el nivel de los skippers y en la organización. Se notaba que la primera edición animó a los regatistas y a los patrocinadores a invertir en una regata de este tipo. No hemos de olvidar que se trata de una de las regatas a vela más duras. Lo más parecido a la Vendée Globe. Con lo que esta situación da que la edición del 2010, fue una pasada para el mundo de la vela. Pero en esta tercera edición, las cosas se han deshinchado.  Seguro que ha tenido que ver todo el movimiento política y de interesas (solo hace falta ver cuáles son sus patrones: Ajuntament de Barcelona, Port de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona y Fira de Barcelona) pero puede que sea más importante el papel que ha jugado el fundador, Andor Serra, ya que se rumorea que va a dejar la dirección de la regata y de FNOB, fundación creada para crear la BWR. Pensar que él es quien idea y funda esta locura. Lo que pasa es que se plantea el hecho de que si Andor deja el cargo, la FNOB caerá con él. Veremos lo que realmente acaba pasando. (Entrevista a Andor Serra)
Por otro lado están los patrocinadores, ya que hay que tener en cuenta que una regata de este tipo, sin patrocinadores no va a ningún lado. Solo hace falta comparar el villaje de la regata del 2010 y la del 2014. La verdad es que este año hemos podido ver (y se ve a simple vista) que algo ha pasado. No solo hemos pasado de 14 a 8 equipos, sino que no hemos tenido villaje.  Los patrocinadores son una base para este tipo de eventos y más si tenemos en cuenta este caso particular. Y aquí es a donde quería llegar. Para que en una regata de este tipo, una empresa  invierta, ha de tener una repercusión mediática (1) pero también ha de tener un beneficio económico directo (2). Pues este año, ni una ni la otra. (1) La repercusión mediática de la regata ha sido básicamente nula. En los medios de este país, se habla más de los colores de las botas de fútbol de Messi, antes que de la importancia que tiene una regata como esta y lo que realmente representa para las personas que toman parte en ella. (2) El beneficio económico directo para una empresa viene dado por la formula fiscal de la FNOB, ya que como bien dice su nombre, se trata de una Fundación. El dinero invertido por una empresa, desgrava. Según la ley estatal de fundaciones, una persona física, por una donación se puede llegar a desgravar un 25% de lo donado en la declaración de la renda y una empresa un 35% de lo donado en el impuesto de sociedades. El problema que veo, es que esta edición puede haber llegado en un momento en el que encontrar patrocinadores tampoco ha sido fácil por la coyuntura económica.
A parte de todo esto, el futuro de la BWR tiene que ver con el mundo de la vela y la relación que tiene con la sociedad. La verdad es que me hace feliz poder ver en mi ciudad natal la salida de una regata así o poder pasear por la ciudad y encontrarme carteles de la regata. Esto pone el mundo de la vela en la ciudad y poco a poca va entrando en las mentes de los barceloneses/as. Esta sería una forma de verlo racional des del marketing, pero la realidad es otra. La realidad es que este país no es un país marinero y si me fijo más en un entorno local, la ciudad en la que vivo y por lo grande que es, lo es menos. No tenemos cultura náutica y vivimos de espaldas al mar. Solo hace falta ver las imágenes de la salida de esta pasada edición, donde se podían ver centenares de embarcaciones (lo cual está muy bien) pero si nos fijamos en las llegadas, la cosa da pena. Muy pocas embarcaciones para las que se vieron la salida. Podríamos decir que la gente se llena la boca pero al final, por la boca muere el pez.
Foto del día de la salida, 31/12/2014

Falta que las instituciones, los patrones de la regata, se fijen en lo que realmente hace que la gente en otros países ame este deporte. Lo que nos falta, a mi modo de ver, es hacer que la vela sea más accesible y que des de pequeños, nos involucren en el mar. Hace falta acercar este medio y todo lo que conlleva a la gente. Ya lo expusimos en un artículo hace meses, pero es que Barcelona, vive de espaldas al mar. Por otro lado, no puede ser que cada año se titulen 25.000 personas en todo el estado español del PER y que después el parque de embarcaciones sea de 200.000 (fuente: Exposición deNautal.es en el marco de la Social Media Week 2014). Estas cifras muestran que algo pasa con el mar. ¿Cómo puede ser que tengamos tanta gente con titulitis pero que después, en enero, naveguemos siempre los mismos? La respuesta siempre es la misma. Nos falta cultura marinera.
A todo esto, juegan un papel muy importante los medios de comunicación. Como cuarto poder que son, influyen diariamente en lo que la ciudadanía va a consumir y en el tipo de información que recibimos. No podemos creer que una regata como la Barcelona World Race vaya a ser un éxito si ha de ser la propia organización la que se encargue de la difusión. No es un medio generalista ni un medio público. No tiene el poder ni la influencia para hacer de la vela oceánica un tema recurrente en las personas de la ciudad o del país. Necesitamos que los medios públicos se mojen por este deporte pero es que lo que hace falta es que realmente se entienda lo que realmente significa participar en una regata como esta.
No quiero enviar un mensaje negativo pero es que creo que la situación de este deporte es bastante pésima. Si queremos que el mar entre en las casas de las personas, primero hemos de hacerlo accesible como lo es el fútbol. Esta situación se puede conseguir con tiempo y dinero, evidentemente, pero lo que primero hace falta es voluntad.
Dicho esto, Let’s Go Sailing.

Pol Quintana para Sailing Roots.
Entrevista a Sergi Tena

Entrevista a Sergi Tena

ENTREVISTA A SERGI TENA
Esta es una entrevista hecha con mucho cariño, había coincidido con Sergi en Banalmádena cuando él era parte de la tripu del TAU Cerámicas de Javier Banderas y yo trabajaba como instructor de vela en el Club Naútico Marítimo de Benálmadena, bajo las órdenes de Sergio González,
Luego hemos vuelto a coincidir a bordo del IMOCA de la FNOB donde lleva años haciendo una gran labor de difusión y divulgación de la Navegación Oceánica. Así que se me ocurrió que seguro resultaría una entevista interesante…
Así que ahí vá:

Sergi Tena Fernández
Regatista profesional.
Skipper IMOCA Open 60 BWR a la FNOB.
Project Manager at oceanicteam.com
Quan i on vas començar a navegar?
Jo vaig començar a navegar…bueno la veritat és que jo no he fet vela lleugera, vaig començar de jove, 16 0 17 anys i vaig començar directament en creuer. La veritat és que per mi el creuer,…començar en creuer em va donar, com moltes coses en la vida, la primera experiència de tenir clar allò al que et vols dedicar en la vida… i jo penso que a mi m´ha anat prou bé.
En quins vaixells has navegat?
Está clar que amb 17 o 18 anys els primers vaixells en els que mavegava eren creuerets normals fent sortides de cap de setmana. Però jo porto 18 anys com a professional de les regates,… per mi és important diferenciar el que és professional, és aquell que cobra, no viu d´això però sí que cobres per fer aquestes regates, i bé doncs he navegat en TP52, IMS500, vaig estar 8 anys amb el CODORNIU amb en Doreste, Copa Amèrica, crec que he fet bastanta vela oceànica, no una volta al món però sí que he fet Transoceàniques.
En quin TP52 vas navegar?
Amb el TAU Ceramica, vaig estar 3 temporades amb el Javier Banderas  
 d´armador i la veritat va ser una època…(riures i cara de m´ho vaig passar
 d´allò més bé) mira vaig aprendre molt fent regates perquè soón barcos molt radicals, però a la vegada m´ho vaig passar molt bé…. (somriu)… ja sabem com són la gent del Sud… gent molt alegre i que disfruten molt d´allò que fan i la veritat és que ho vaig disfrutar molt
Navegar per plaer o per competir? Perquè?
Mira, jo que he fet ambdues coses, et puc dir (fa una petita pausa) que Navegar per competir. Però les sensacions que pots tenir el navegar per competir no té les dóna el navegar per plaer i a l´inrevés.
Però per mi, navegar per competir, tot i que en el projecte que tenim en marxa
no volem guanyar regates, sí volem competir, però no guanyar sinó demostrar que el barco, L Imoca Eco és competitiu encara que som concients que no serà per guanyar. Tot i que seria possible, però seria perquè els favorits es trenquin, i la veritat és que no voldriem guanyar així.
Que opines de la vela lleugera?
Jo sempre he entès que la vela lleugera fa al tripulant… dóna el feeling, et fa sentir la vela molt a prop del mar, però si tu et vols dedicar al creuer, jo crec que al creuer hi ha una diferència molt gran de trimatge i de comportament de 
l´embarcació. I el que sí he detectat quan arriba gent de la vela lleugera al creuer de competició és que normalment són els millors estrategues o tàctics, perquè són molt bons detectant tot el que passa al camp de regates, també 
n´hi ha que poden anar a la canya…és clar, però tot el tema de trimatge, les pressions que té el barco, el caçar una burda i veure com flexa el pal, corregir les arrugues d´una major, etc. són coses molt específiques del creuer.
La millor experiència que has viscut navegant? I la pitjor?
Et diré que la mateixa eperiència va ser la millor i la pitjor… t´explico: tinc un molt bon record de la FASTNET el 2007, on es van donar les mateixes condicions meteorològiques que a la del 79, quan van morir 15 persones.
L´organització va veure el percal, … dues borrasques que s´estaven unint i van aplaçar 24h. Un cop passades les hores van veure que les borrasques estaven estacionades i van donar la sortida. Tal i com vem sortir es van eclosionar….(bufem)… jo crec que vem estar els 6 dies de regata amb 40-50kn, constants, va començar a baixar quan estavem a 30-40 mn de Playmouth …. vaja, ens va passar de tot: es va arrencar el tangó de la coz, es va rajar la part baixa de la major, vam tenit una via d´aigua a la sentina que estava plena de gasoil, tothom vomitant…. Però mira, tinc molt bon record perquè de 250 vaixells que vem sortir només vem arribar 57, i amés ho vem fer en bona posició, els vuitens. Em va quedar una bona sensació a final…
A més et diré una cosa, els anglesos no estan per òsties…. aquí arribes a una regata i mentre fas l´inscripció ja et donen la samarreta…. allà no!!… (jajaja)…allà et donen la sammarreta quan arribes, quan acabes la regata.
I la veritat que en aquesta ocasió era un jersey enlloc de samarreta i t´aseguro que la guardo amb un carinyo molt especial. Si si… que els lectors posin al google FASTNET 2007 i veuran….(tornem a riure)
A bord de quin vaixell la vas fer?
Amb el CHARISMA de l´Alejandro Pérez Calzada, un barco molt xulo…. Ostres a demés ens va acompanyar una fragata, helicòpters de salvament…. un espectacle tot plegat si.
S´inverteix molt en tecnologia per les regates d´altura i Copa Amèrica, però no ens oblidem una mica de la base, de l´ensenyament, la difusió de l´esport, etc?
Bé, si et fixes, el projecte que arar tenim en marxa, he obert un departament, L`Oceanic Team Academy, especialment pensat per fomentar tot això de la Vela Oceànica. Des del principi tant des d`Oceanic Team com la Fundació (FNOB) hem pensat que aquest és el camí: partint de base amb els Mini 6,5, passant pels Class 40 i acabant en Imoca volem que la gent….més que formar-se, se n´adoni del que es tracta això de la Vela Oceànica, que vegin i entenguin el tipus de Vela que estan fent,…. això ja no és Vela de creuer Inshore ni és vela lleugera…és un altre tipus de Vela; on hi ha tot un altre tipus de condicionants. Aleshores aquest departament té l´objectiu de que les persones a través d´aquesta formació tinguin clar on s´estan ficant i poder sentir tot el que es poden trobar dins del món de la Vela Oceànica. I així facilitar també el poder decidir si és realment el que pensaven ja que hem de tenir en comte que aquests vaixells (referint-se als IMOCA) són molt radicals.
Pensa que agafen velocitats increibles…. i posar el pilot automàtica anant a 25 nusos per anar a la proa a canviar una vela…doncs no és cap tonteria.
En les sortides amb l´IMOA de la FNOB sempre preguntem al principi quanta gent dels visitants voldrien fer la BWR, i normalment n´hi ha uns quants… després quan ja hem explicat una mica de que es travta la regata, de les condicions de vida a bord, l´alimentació, una maniobra d´hoe a l´aigua a 20 nusos, etc…., repetim la pregunta i s´aixequen poques mans…. (riures)
Com veus la situació de la navegació a vela a Espanya? Hi ha prou difusió? L´ensenyament i promoció de l´esport és suficient?….
Jo penso que hem tingut molt bons regatites, els tenim i segurament els seguirem tenint perquè hi ha gent que estima la navegació i s´implica… però ens falta cultura.
Em sap greu dir-ho, però estem a anys llum, i sobre tot en Vela Oceànica, de paisos punters com poden ser França, Anglaterra…
Et posaré un exemple; fa un parell de setmanes vaig enviar un mail a l´organització de la Vendée Globe per consultar temes de l´inscripció arrel del projecte Oceanic Team per fer la Vendéé amb L´IMOCA ECO que volem construir. Em van contestar amb tota la info solicitada però a més, es van interesar pel projecte i em van demanar que els hi enviés el projecte. Doncs arrel d´això, d´aquí dos dies em venen a visitar el director de la regata i el seu equip de premsa perquè volen conèixer bé e projecte i fer-ne difusió etc. Sincerament…. juguen un altre lliga.
I mira que faig feina amb la FNOB, des d´on penso que s´ha fet una molt bona feina, portem 6 anys amb l IMOCA escola BWR fent molta difusió, han passat per aquí mes de 4500 persones… però estem a anys llum.
Penso… que durant molts anys els clubs nàutics d´aquest pais han estat molt tancats al públic general,… i això ha fet molt mal a la Vela. I ara ho volem fer tot corre cuita i no… aquesta és una feina de molts anys per aconseguir aquesta cultura popular de la Vela.
Mira a l´illa de White, en una regata que vaig estar uns dies, la gent anava amb les armilles pel carrer… arribaves a una botiga tancada i posava un cartellet ´I´m sailig… come back soon¨…. ja et dic… és un tema de cultura i això no es canvia en dos dies….
La teva primera regata oceànica?
Va ser una Newport-Bermuda, una regata super tècnica, perquè passa pel famós triangle de les Bermudes i tens una corrent molt forta i és una regata que l´has de fer amb un termòmetre. Perquè aquesta corrent forma uns serpentins al llarg de tota la costa, com una S, com una serp i hi ha corrents cap a l´Est o cap a l´Oest… i per saber en quina estàs ho controles amb la temperatura ja que unes són fredes i les altres calentes. I per tal d´aprofitar la que et favoreix has d´estar pendent sempre de la temperatura.
Com et prepares per una regata d´aquest tipus?
Psicològicament….. perquè físicament et prepares també, amb un preparador físic, gimnàs, etc… però al final el que més comte és la part psicològica, has  d´estar convençut del que has de fer i de que ho pots fer.
Has de tenir claríssim quin és l´objectiu i que el pots fer, saber que passaràs fred, cansament, gana, son … i tot això només ho pots assolir si realment estàs ben preparat psicològicament.
També és fonamental l´experiència, jo m´en vaig adonar navegant amb un dels grans, Dominique Wavre.Vem estar navegant una setmana amb ell i el tio va baixar en un moment una drissa que s´havia escapat amb dues escotes…. Clar, això que sembla una tonteria però si no ho saps fer i has de pujar al pal per fer-ho, el desgast que suposa és una bestiesa. Pensa que en Dominique havia fet ja 8 voltes al món i se les havia vist de tots colors. Una tonteria com aquesta marca una gran diferència. Així que l´experiència és molt important.
Perquè navegues? Recomanaries a tothom que ho faci? Perquè?
Jo navego perquè m´encanta la sensació de llibertat brutal…. i perquè ho fas en un medi que no t´ho dona tot fet. Sempre està canviant, canvien les condicions, mai és igual i has d´estar jugant amb això. El vent, la onada, la corrent… mai són les mateixes.
I ho recomano per això… perquè és sempre diferent i les sensacions que et dona són increibles.
Explicans una mica més el teu nou projecte Oceanicteam.com?
Oceanic Team porta 2 anys en marxa, jo porto les 3 edicions de la BWR intentant participar-hi i no ha estat possible, una perquè no entrava dins dels plans ni les possibilitats de la FNOB i les altres dues perquè estava molt inmers en el projecte de la FNOB portant l´IMOCA escola, fent la feina de promoció i difusió tant important.
Aquí tenia dos opcions: sortir de l´IMOCA escola i deixar aquest projecte per posar-me a tope en intentar participar-hi, amb el risc que això comporta o seguir amb el projecte FNOB i esperar el moment. Així que fa dos anys he començat amb Oceanic Team, i ara l´intenció és fer la Vendée Globe del 2016 i després la propera edició de la BWR 2018 amb L´IMOCA ECO, que serà un vaixell totalment ecològic. Es dirà Eco perquè veritablement serà respectuós amb el medi ambient. Intentarem fabricar-lo de manera sostenible i ecològica del tot: Vem mirar de construir-lo amb Lli (lino) i resines naturals però per fer-lo resistent sortien unes seccions massa grosses i era massa pesat (gens competitiu), vem mirar també de fer-lo amb fibra de vidre reciclada… i finalment la última opció que estem estudiant i crec que serà la definitiva, és fer-lo amb fibres reciclades de carboni… que això només hi ha una empresa als Estats Units que ho facin. Ens donen un 95% de resistència, per tant haurem d´incrementar un 5% les seccions del vaixell que no és tant i podria ser més competitiu i estem en ello per veure com decidir-nos. També estem mirant de fer unes veles amb plaques solars…. motor elèctric, sostenibilitat energètica ecològica, etc
Però, i sobre tot, el que ens fa falta és financiació,… i com ja hem comentat anteriorment, aquí falta molta cultura de Vela i també cultura de patrocini…. ja sabem que aquí si no és futbol, Nadal amb el tenis o Formula1… no té gaire sortida…. però no desistim, hi estem ficats de plè per tirar-ho endavant.
Molta Sort i que la propera Vendée Globe comti amb L´IMOCA ECO i tu a bord!
Ferran Martínez entrevistant a Sergi Tena per Sailing Roots

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies